El record, no sempre tan màgic...
La vida, i perdoneu-me l'expressió, és molt puta. Sí, ho és. Un dia qualsevol, estàs celebrant èxits que has sembrat, divertint-te amb gent encantadora, i a l'endemà, estàs afonat. La gent major sempre ha dit que les coses bones de la vida s'han de guardar en el record, però de les dolentes mai n'han dit res. Tothom sap que aquestes coses bones, són les que ens ajuden a madurar i a ser persones fortes en un futur, però... les dolentes també. Aleshores què hem de fer? Afonar-nos en els records que ens aporten tristesa pensant que algun dia ens maduraran com si de maduixes ens tractàrem? O viure en la ignorància de trobar en ells algun punt positiu que ens ajude a no passar-nos la nit fosca i solitària plorant? Per ara, la millor opció és la segona. Enfosquir-nos en la nit i canviar mentalment el present, fent d'ell el que un vol. Així tothom content, al menys per la façana...