Adolescència
Tot era obscur. Senzillament de color d'adolescència. A pesar de no veure-hi res, tot donava voltes dins el seu cap; potser pel seu desordre mental causat per la seva immaduresa psicològica o potser per les dos botelles de ginebra que es va fer la nit anterior. A les palpentes va trobar un medicament en càpsula i se'l va prendre, sense necessitat d'aigua. Sentia com la pastilla li fregava l'esòfag i arribava fins el seu estómac, desfets tots dos per l'alcohol. Alçà la mirada i desitjà morir. Una claror penetrà dins les seves pupil·les grosses que van tardar en adaptar-se al canvi de llum, mentre el seu cervell saturat, processava els impulsos nerviosos. Volgué vomitar. Sentí com el seu cos rebutjava el que havia pres en les últimes dotze hores i com se li anava acumulant en les seves cavitats bucals. Volgué córrer, però no pogué arribar al bany. Ho tirà tot enmig del corredor, tacà les parets i la porta de l'habitació dels seus pares. De sobte, aquesta s'o