Adolescència

Tot era obscur. Senzillament de color d'adolescència. A pesar de no veure-hi res, tot donava voltes dins el seu cap; potser pel seu desordre mental causat per la seva immaduresa psicològica o potser per les dos botelles de ginebra que es va fer la nit anterior. A les palpentes va trobar un medicament en càpsula i se'l va prendre, sense necessitat d'aigua. Sentia com la pastilla li fregava l'esòfag i arribava fins el seu estómac, desfets tots dos per l'alcohol. Alçà la mirada i desitjà morir.

Una claror penetrà dins les seves pupil·les grosses que van tardar en adaptar-se al canvi de llum, mentre el seu cervell saturat, processava els impulsos nerviosos. Volgué vomitar. Sentí com el seu cos rebutjava el que havia pres en les últimes dotze hores i com se li anava acumulant en les seves cavitats bucals. Volgué córrer, però no pogué arribar al bany. Ho tirà tot enmig del corredor, tacà les parets i la porta de l'habitació dels seus pares. De sobte, aquesta s'obrí. Del seu darrere, eixí sa mare, furiosa, cansada de les borratxeres rutinàries del seu fill. Alçà la seva mà, amb intenció de pegar-li una bufetada a qui tantes alegries li havia donat dos anys enrere i sobtadament... el noi es despertà. Es trobà gitat al seu llit, banyat de suor, pensant que havia de fer alguna cosa amb la seva vida, o bona o dolenta.

Tot era obscur. Senzillament de color d'adolescència. A les palpentes va trobar un medicament en càpsula i se'l va prendre, sense necessitat d'aigua. Va sentir com la pastilla es va desfer abans d'arribar a l'estómac. S'alçà i caminà cap al bany. Ell, com la càpsula, també es va desfer abans d'arribar-hi.

Tot era obscur. Senzillament de color d'adolescència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"