El temps, que és el que ho cura tot, també és el que ho emmalalteix, perquè el temps són els moments i els sentiments que donen pas a la pròxima eternitat, desencadenant més malaltia; la que ho cura tot.
Fa uns dies, una persona em va qualificar, per a desgràcia meua -segons el parer d'aquest emisor- d'infantil. Un succés passat, que m'ha portat a reflexionar molt sobre el tema perquè: què és, en general, ser infantil ? Segons diccionari.cat , infantil és allò relatiu o pertanyent a la infància o a l'infant. Però hi ha, a la web, l'expressió afectat d'infantilisme , que em crida molt l'atenció i em fa cercar el seu significat. Faig clic i infantilisme passa a ser, per tant, l'actitut pròpia d'un infant mantinguda en edat posterior. Tanmateix, no em quede satisfet, perquè a l'última definició apareix el terme actitut d'infant i és això el que vull trobar. Cabilejant, i gràcies a la meua humil experiència amb els xiquets, vaig descobrir poc a poc, quina és aquesta actitut que em va atribuir l'anònim del que parlem. No és cert -i si no, feu-m'ho saber- que l'actitut dels infants és la que tendeix a l'egoïsme de satisfer els ...
"La vida és tan fràgil com pensar, de manera certa, que esta nit soparàs. Tu, com tots, estàs segur que sí, per això quedes al Borough Market per fer-ho, però potser arriba algú que t'ho impedeix i llavors saps, segur, que mai no podràs tornar a fer-ho".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada