Espanyolització, endavant.

Fa uns dies, la meua germana anà al Corte Inglés per comprar un llibre. Després de passejar-se tots els corredors de la secció 'libros' i després de visitar-hi totes les prestatgeries, en trobà una plena d'aquest exemplar que buscava, però la seua sorpresa no fou trobar-lo, sinó que aquests estaven, tots, en espanyol.

La meua germana decidida, buscà una dependenta i li preguntà que si no tenien aquest mateix llibre en català, la seua versió original. L'empleada del Corte Inglés li digué, en castellà: ve y mira en la estantería de libros en catalán. 

La meua germana assimilà amb el cap i la buscà... però, per si no s'havia trobat amb prou sorpreses, veié una prestatgeria diminuta amb quatre llibres en català, en la qual no es trobava el que ella volia. I torne a repetir que el llibre que la meua germana estava buscant era la versió original.

Que va fer ella? Doncs se n'anà a casa mosquejada i, malauradament, sense el llibre que buscava, perquè l'únic que havia trobat és el llibre de la imatge a la dreta de l'entrada.

I açò, senyores i senyors, no és el Corte Inglés de Madrid, ni el de Granada, no. Aquest Corte Inglés era el de València, on es veu que defensar la llengua pròpia és una cosa anacrònica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"