Felicitat, i què més?
Hi ha vegades a la vida en les que les persones som incapaces de veure si el que fem afecta a algú del nostre voltant. En aquests moments, el nostre egoisme aplega fins a tal punt que tothom està ple de merda, de la teua merda.
De vegades, en canvi, no és l'egoisme, sinó simplement les circumstàncies pròpies en les que es troba el subjecte. Tot passa pel nostre cap, subconscient, cervell, wherever, corrent, pegant passes agegantades, volant, disparades, sense rumb, sense destí, sense saber d'on venen ni on van. Aleshores, si les nostres idees no estan disposades a calmar-se i ordenar-se, com pretén la societat que pensem en els demés si els que estem vivint l'absolut infern som nosaltres propis?
De vegades no pensar en els demés no és egoisme, sinó falta de pensar en un mateix. Perquè al cap i a la fi, la vida es gaudeix amb l'ajuda de la felicitat plena que, primer, ha de tindre un mateix per a poder-la contagiar als demés.
De vegades, en canvi, no és l'egoisme, sinó simplement les circumstàncies pròpies en les que es troba el subjecte. Tot passa pel nostre cap, subconscient, cervell, wherever, corrent, pegant passes agegantades, volant, disparades, sense rumb, sense destí, sense saber d'on venen ni on van. Aleshores, si les nostres idees no estan disposades a calmar-se i ordenar-se, com pretén la societat que pensem en els demés si els que estem vivint l'absolut infern som nosaltres propis?
De vegades no pensar en els demés no és egoisme, sinó falta de pensar en un mateix. Perquè al cap i a la fi, la vida es gaudeix amb l'ajuda de la felicitat plena que, primer, ha de tindre un mateix per a poder-la contagiar als demés.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada