'Crítica a l'educació rebuda'

M'angoixa d'una manera notable la hipocresia de la gent davant la gran festa dels mercamorats, encara que no és això el que, en realitat, més m'hauria de preocupar en aquests moments. La conversió de la necessitat d'un dia per dedicar-se unes paraules dolces i uns moments tendres, a la necessitat d'un altre per incrementar els beneficis de les grans empreses em pareix preocupant. El materialisme al què estem involucrats ens ha fet esdevenir persones amb poc interès amb allò que en realitat necessitem, l'estima. Perquè en aqueixos moments en què necessitem una mà amiga que ens recolze, un ós de peluix que subjecta un cor amb alguna petita frase en un idioma que mai no és el nostre, no ens pot ajudar.

Paral·lelament, m'angoixa la conversió de la necessitat d'un dia per celebrar el dia dels enamorats valencians, dels nostres enamorats, a la necessitat d'un altre per celebrar el dia d'uns enamorats que ni tan sols comparteixen el nostre idioma. El que més em preocupa en aquest cas, és la falta de consciència cultural. És increïble com deixem que una cultura estrangera, extremadament potenciada per uns pocs beneficiaris, s'engoli la nostra pròpia. 

Deixem-nos de tonteries i celebrem el que és nostre, allò que ens pertany de debò. Perquè si no, aplegarà el dia en què ens llevaran la nostra pròpia televisió o en què els nostres cinemes només projectaran pel·lícules en idiomes que no són el nostre. I tanmateix, se sentiran orgullosos de fer-ho. Se sentiran orgullosos de destruir una cultura, una forma de vida, unes senyes d'identitat. Aquest dia... ha arribat?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"