L'art de matar
Set de juliol? Un dia qualsevol (amb rima inclosa). I és que em pareixen masoquistes aquelles persones que vaig veure ahir a la televisió que s'amuntegaven a l'entrada de la plaça de bous amb la cara dels toros a centímetres de les seves. A mi, personalment, sempre m'ha paregut retrògrada i anacrònica aquesta festa de Sant Fermín. Però perdoneu si us he ofés, sé que sota aquesta festa hi ha la cúpula de la tradició. I és que la tradició ho arregla tot, de veres! Intenteu fer alguna cosa il·legal o, simplement, no comuna, i justifiqueu-la com a tradició, veureu com en dos setmanes hi haurà gent practicant aquesta cosa per tot arreu (només hi ha que veure la corrupció monàrquica).
Però més enllà de la justificació com a tradició, està la de l'art. L'art, en les meves paraules, és la destresa que hom desenvolupa per tal de fer alguna cosa. Fins ací tot correcte. Aleshores, l'assassí que estudia minuciosament com matar la seva víctima és un artista? Doncs el torero tampoc. Matar mai ha segut un art; ni a una persona, ni a una formiga, ni a un bou. L'art és, a petita escala, el que he intentat en aquesta foto, encara que la meva cara sigui un poema.
Pense, i és només un consell, que hauríem d'enderrocar els nostres pilars personals, les nostres tradicions, així ens adonaríem de quantes coses a la nostra vida no serveixen per res, com la de matar bous (en aquestes línies quasi no apareix la influència nietzschiana).
Però més enllà de la justificació com a tradició, està la de l'art. L'art, en les meves paraules, és la destresa que hom desenvolupa per tal de fer alguna cosa. Fins ací tot correcte. Aleshores, l'assassí que estudia minuciosament com matar la seva víctima és un artista? Doncs el torero tampoc. Matar mai ha segut un art; ni a una persona, ni a una formiga, ni a un bou. L'art és, a petita escala, el que he intentat en aquesta foto, encara que la meva cara sigui un poema.
Totalment d'acord, Jordi. No m'agrada veure morir res ni ningú. El bou és un animal preciós i la tradició l'ha convertit —per la seua força— en l'enemic amb què l'home posa a prova la seua destresa, la capacitat de vèncer la força. El bou, en mans de l'home, és víctima dels seus atributs.
ResponEliminaTanmateix, m'agrada veure l'home i el bou enfrontats de manera incruenta: les habilitats humanes que són capaces de governar un animal tan poderós i de jugar amb ell. D'això a l'assassinat, a la matança feta espectacle, hi ha un abisme, el que va de l'astúcia a la barbàrie.