"Quan la creativitat es torna obligació, perd allò que la fa una capacitat intel·lectual i fantàstica i, malauradament, esdevé monòtona, avorrida i eixorca." Un mateix, amb la creativitat pel sòl.
El temps, que és el que ho cura tot, també és el que ho emmalalteix, perquè el temps són els moments i els sentiments que donen pas a la pròxima eternitat, desencadenant més malaltia; la que ho cura tot.
"La vida és tan fràgil com pensar, de manera certa, que esta nit soparàs. Tu, com tots, estàs segur que sí, per això quedes al Borough Market per fer-ho, però potser arriba algú que t'ho impedeix i llavors saps, segur, que mai no podràs tornar a fer-ho".
André Letria | Se eu fosse um livro Havia entrat en aquella llibreria centenars de vegades; de fet, era el pla al que més recorria en aquelles vesprades d’avorriment a la capital. A pesar de l’actitut rància dels que la visitaven, ell sempre sabia trobar el lloc on era capaç d’evitar recomanacions que no volia escoltar; sabia bé el que buscava i no necessitava la supèrbia de ningú per trobar-ho. Va ser en aquell lloc, aquella vesprada de novembre, on va trobar en una de les prestatgeries una novel·la màgica: un llibre amb una sinopsi com mai havia llegit abans, emmarcada en una contraportada senzilla, i una peculiaritat, les pàgines del seu interior estaven en blanc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada