Felicitats, Tirant

Les estanteries estaven abarrotades. Llibres de totes les mides deixaven veure els seus lloms com si desitgessin sentir unes mans desconegudes recórrer les seves parts més íntimes. Fins i tot, hi havia que mostraven les seves cobertes perquè les prestatgeries no aconseguien protegir-los a causa de la seva gran mesura.

-Vull aquell -es va sentir. El llibreter, la cara del qual esdevingué sorpresa, romania immòbil darrere del taulell; baixà la mirada i veié un noi, d'uns nou anys d'edat, aproximadament, que hi recolzava les seves mans. 

-¿Cuál, joven? -va preguntar l'home, mentre somreia amablement.

-Aquell -insistí el xiquet apuntant amb el seu dit índex un llibre de color clar amb un cavaller muntat sota un esvelt corser.

-¿No eres un poco corto de edad para leer estas cosas? -canvià de cara. 

-A vostè no li agrada celebrar el seu propi aniversari? A mi també els dels altres -sentencià. Al llibreter li canvià la cara per tercera vegada. A la tercera va la vençuda, o això diuen. 

Felicitats, Tirant. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"