Passió

En aquell mateix instant, s'obriren les portes del tren. Josep bloquejà el mòbil, se'l guardà a la butxaca, agafà el seu equipatge i sortí del vagó. En eixir, alçà la mirada i dissipà, per darrere de les portes automàtiques de l'estació, la figura d'una noia jove, rossa, alta i prima amb la mirada fixada en el seu telèfon. Josep, tímidament, s'acostà. Quan la seua pròpia ombra es va interposar entre la jove i el seu aparell electrònic, aquesta alçà el cap i veié un jove bru, amb els ulls blaus i amb unes marcades faccions facials. Quan les seves mirades es creuaren, l'univers s'esgotà sobtadament. Tot allò que els envoltava esdevingué obscur; s'havien convertit en els protagonistes de l'obra. Els protagonistes d'una improvisació que cap dels dos havia preparat però que desitjaven representar. El silenci inundava la situació. Mentrestant, Josep es sorprenia pel feeling que havien descobert entre ells entre tants correus electrònics que s'havien enviat per, en un primer lloc, concretar dades merament professionals. Un simple ‘hola’ és el que eixí de la boca del jove després d’aquell esgotador encontre, psicològicament parlant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"