Feliç aniversari

En un dels carrers del centre de València, prop de la plaça de l'Almoina, Dídac admira les façanes dels edificis, buscant en aquelles pedres una història a la que unir-se per tal de fer desaparèixer la seva pròpia.

A mi sempre m'han dit que el temps tot ho madura. Ja crec que ho fa, però amb les fruïtes, no et fot! Jo seguisc sentint-me com el xiquet innocent que creu encara en la màgia, en els contes de fantasia on tot acaba en un banquet d'anissos... que espera viure trepidants aventures com si d'un capità pirata es tractara... Jo encara crec que la fam en el món acabarà. També crec que la pobresa s'erradicarà. També pense que l'explotació infantil deixarà de ser comuna. Crec també que la guerra deixarà d'existir i que la pau regnarà el món. També crec, que collons, que la corrupció esclatarà en la cara dels que la porten a terme. 

Dídac descansa en els esglaons de la plaça, admira el paisatge, inspirà i expirà.


No sé si això se'n diu innocència o ignorància. El que sí que sé és que el temps ha estat passant pel meu front, madurant cadascuna de les persones que es troben davant meu. Se n'ha oblidat de mi? Potser, però no em preocupa. Hi ha persones que maduren i que canvien a pitjor, altres que s'estanquen en la ignorància, altres que maduren i milloren... jo crec que a pesar d'haver-me quedat en la innocència d'un xiquet, he crescut. No sé si el temps m'ha deixat abandonat, vindrà a buscar-me aviat o m'ha oblidat, sols sé que ha passat...

Dídac va fer una foto, la va pujar al Facebook, va agrair les felicitacions que havia rebut i se'n va anar, com el temps, però sense deixar abandonades les seves experiències que l'havien fet madurar crèixer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"