Marabú Teatre

Avui em sent obligat a escriure en aquest humil bloc, que Marabú Teatre, companyia amateur fundada a Gandia l'any 2004, ha d'estar ben orgullosa. Sí, estic completament convençut d'aquesta afirmació que acabe de fer. Crec que aquest grup ha d'alçar obligatòriament el cap ben alt i assumir que, una vegada més, s'han superat. I bé, potser que ho diga jo no ho fa reconeixedor dels seus mèrits, però necessite compartir amb vosaltres la meravellosa obra que he pogut gaudir avui a l'auditori del Real de Gandia: El blau, la roja i el verd.

El blau, la roja i el verd narra la història d'uns personatges que viuen l'últim dia de les seves vides junts. Aquesta història es desenvolupa al llarg dels anys setanta, a la sala d'una beneficiència on, abans d'acomiadar-se, ens relaten les seues vivències a la guerra civil espanyola.

Aquesta obra és la feina de molta gent, com podem veure a la fitxa artística i tècnica que repartien a l'entrada del teatre; en primer lloc, de Marisol Herrera, qui ha escrit i dirigit l'obra d'una manera descomunal. Herrera, admirablement, ha sabut recollir els millors trets del teatre contemporani en una obra totalment apartada del típic teatre humorístic que es coneix al territori valencià: referències literàries, humor, drama... tot barrejat ha fet d'El blau... una obra que, personalment, m'ha encantat.

Marisol Herrera (la roja), al mateix temps, protagonitza l'obra amb José F. Jordán (el verd) i Antonio Planells (el blau). Junts creen una atmosfera dramàtica amb certs detalls d'humor que no deixen indiferent ningú. I és que és d'admirar com remenen la tràgica guerra civil espanyola des del seu propi punt de vista i trauen a la llum sentiments que no havien segut capaços de reflectir abans. Tres màgiques interpretacions que, personalment, m'han transmès els seus sentiments durant l'hora i mitja que ha durat l'obra.

Quant a l'attrezzo: la sencillesa del mobiliari de fusta, el joc amb les llums i les ombres que donaven un ambient càlid a l'escenari, la música en directe, les projeccions, referències literàries... una gran quantitat de petits detalls que creen, junt amb les grans interpretacions dels seus protagonistes, no em canse de repetir-ho, una obra completíssima; que no es perd en res.

Finalment, destacar que obres com aquesta són les que haurien d'estar moltes setmanes en la cartelera dels millors teatres del país, a banda de per l'ús tan correcte de la llengua -increïblement elogiable en els temps que corren-. Reflexió i art, a grans trets, és el que defineix El blau, la roja i el verd. Molt de les dues coses. Molt... recomanable.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"