Tot el que tinc per ballar amb tu
Mesos enrere, vaig decidir emprendre la lectura d'una novel·la que m'interessava llegir però que no trobava l'ocasió de fer-ho -quina pena no haver-la trobada abans aquesta oportunitat-. La novel·la de la que parle, la portada de la qual ja et convida a emprendre un gran viatge, es titula Tot el que tinc per ballar amb tu i està escrita per Elvira Cambrils, escriptora i professora de filosofia nascuda a Pego l'any 1955.
En un primer moment, m'agradaria destacar d'aquesta novel·la -i és per aquest fet pel què escric aquesta entrada en El caixó- l'atemporalitat de les reflexions. Permeteu que m'esplaie.
En primer lloc, voldria destacar la utilització per part de Cambrils, d'un vocabulari riquíssim que defineix a la perfecció cada sentiment descrit en cadascuna de les pàgines d'aquesta novel·la. És admirable com unes paraules impreses poden transmetre tantes sensacions; una tasca que només autores amb molta cultura i amb molt de sentiment, com Elvira Cambrils, saben realitzar.
A banda, m'agradaria accentuar els llargs passejos per la Grècia contemporània gràcies a les detallades i cuidadoses descripcions dels paisatges en els que transcorren els fets de la novel·la.
Finalment, he de dir que la meua lectura del llibre d'Elvira Cambrils publicat l'any dos-mil catorce, està sent pausada i tranquila perquè com que es tracta d'un llibre que conté grans dosis de filosofia, preferisc gaudir-lo quan la meua ment i ànima estan preparades per fer-ho. Nietzsche, Descartes, Erasme de Rotterdam, Demòcrit o Plató són alguns dels autors filosòfics que han inundat de conceptes, pensaments i idees Tot el que tinc per ballar amb tu, que resolen moltes de les situacions de la vida quotidiana -o almenys plantegen la solució, a pesar de tot-. Per això és pel que havia destacat l'atemporalitat de les reflexions -encara que no sé si el terme és el correcte-.
Cada vegada que he obert Tot el que tinc... i he représ la seva lectura, he llegit una frase, un paràgraf o una pàgina que m'ha resumit o m'ha ajudat a resoldre un fet o situació que estava vivint. Sobretot ahir, viatjant en tren cap a València, quan una sola frase em va resumir tot el meu cap de setmana: "Per a Follia [d'Erasme] les persones sàvies no es passen els dies pel carrer cercant a qui mostrar les seues qualitats, raó per la qual esdevenen vergonyoses i tímides, apreciades només per poquíssimes persones". Podria comparar-ho amb un horòscop però aquests no tenen ni la base teòrica ni escriptores darrere d'ells com Elvira Cambrils.
En un primer moment, m'agradaria destacar d'aquesta novel·la -i és per aquest fet pel què escric aquesta entrada en El caixó- l'atemporalitat de les reflexions. Permeteu que m'esplaie.
En primer lloc, voldria destacar la utilització per part de Cambrils, d'un vocabulari riquíssim que defineix a la perfecció cada sentiment descrit en cadascuna de les pàgines d'aquesta novel·la. És admirable com unes paraules impreses poden transmetre tantes sensacions; una tasca que només autores amb molta cultura i amb molt de sentiment, com Elvira Cambrils, saben realitzar.
A banda, m'agradaria accentuar els llargs passejos per la Grècia contemporània gràcies a les detallades i cuidadoses descripcions dels paisatges en els que transcorren els fets de la novel·la.
Finalment, he de dir que la meua lectura del llibre d'Elvira Cambrils publicat l'any dos-mil catorce, està sent pausada i tranquila perquè com que es tracta d'un llibre que conté grans dosis de filosofia, preferisc gaudir-lo quan la meua ment i ànima estan preparades per fer-ho. Nietzsche, Descartes, Erasme de Rotterdam, Demòcrit o Plató són alguns dels autors filosòfics que han inundat de conceptes, pensaments i idees Tot el que tinc per ballar amb tu, que resolen moltes de les situacions de la vida quotidiana -o almenys plantegen la solució, a pesar de tot-. Per això és pel que havia destacat l'atemporalitat de les reflexions -encara que no sé si el terme és el correcte-.Cada vegada que he obert Tot el que tinc... i he représ la seva lectura, he llegit una frase, un paràgraf o una pàgina que m'ha resumit o m'ha ajudat a resoldre un fet o situació que estava vivint. Sobretot ahir, viatjant en tren cap a València, quan una sola frase em va resumir tot el meu cap de setmana: "Per a Follia [d'Erasme] les persones sàvies no es passen els dies pel carrer cercant a qui mostrar les seues qualitats, raó per la qual esdevenen vergonyoses i tímides, apreciades només per poquíssimes persones". Podria comparar-ho amb un horòscop però aquests no tenen ni la base teòrica ni escriptores darrere d'ells com Elvira Cambrils.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada