La mor.. dic, la rectificació d'una antiga vida, en qüestió.

Córrer. Corre com si fos l'última vegada que pogués fer-ho. Fugir. Fuig com si l'estrany monstre que el segueix anés a arravatar-li la vida. I bota, i torna a córrer. I es fa gran, i es fa menut. I puja a un altre nivell per dalt del sòl mateix amb l'objectiu de desaparèixer de davant la tossuda criatura.

Mil-i-una piruetes no fan possible que la fera atrape al subjecte en qüestió. Tal vegada perquè no se n'ha adonat que hi havia un esglaó, el qual l'ha fet caure al terra. Un insignificant esglaó. I caracteritze d'aquesta manera el petit alçament de terra perquè després de fer front a múltiples i difícils obstacles, amb un insignificant esglaó, permeteu-me la redundància, el eficaç subjecte mor. I què menys que desitjar la mort quan les coses no li han eixit com en les seves expectatives? 

Per sort o per desgràcia, la mort d'aquest subjecte en qüestió és una mort que molts voldríem patir. El personatge mor per tornar a fer el mateix camí, costerut i difícil, com la pujada del mite de la caverna, podríem dir, que es note que a segon de batxillerat s'ensenyen coses.

Torna a fer el viatge, el mateix camí, i no errarà on ho havia fet anteriorment, perquè un s'educa dels errors. 

S'educa dels errors, molt bé, perfecte. Però es poden tornar a corregir com ha fet el savi subjecte? Hem de fer front les conseqüències. Per això, més d'una vegada m'agradaria viure en un videojoc, on la mort no és el que és en la vida real, sinó una nova oportunitat per refer allò que he fet malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"