Tornar a ser un nen petit

Pocs dies enrere, passejant pel poble, vaig poder observar com l'única preocupació d'un noi d'uns vuit anys d'edat, era mirar-se els genolls per si se'ls havia fet malbé. Hi ha dies en els que m'agradaria que coses com aquestes foren la meva única preocupació. Dies en els que l'obligació no existís. Dies plens d'alegries, de diversió, de tota la vesprada fora de casa. Dies en els que tornés a tenir vuit anys. Perquè, en realitat, no estaria tan mal tornar a ser petit. Que contradictori, no? Mentre els xiquets desitgen tenir vida d'adult, els adults desitgen tornar a ser uns xiquets i oblidar-se per una estona, de la rutina monòtona que els inunda. La qüestió és no estar mai conforme; pur egoisme... o pura necessitat?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"