La dalla de la Mort

Fa uns dies, vaig poder conèixer aquesta magnífica obra d'un artista anglés que, per cert, desconeixia, anomenat Henry Herbert La Thangue.


Independentment del seu estil o les seves tècniques pictòriques, aquesta obra representa d'un primer cop, una mare despertant la seva petita filla que dorm plàcidament sobre el coixí d'una cadira situada al jardí de la seva pròpia vivenda. Però, hi ha una cosa que va més enllà dins d'aquesta representació. Si et fixes, la teva mirada hauria de preocupar-se per la direcció del llarg camí fugat sobre el qual es troba la parella protagonista de l'escena. Al final d'aquest, trobes una tanca de madera i t'adones que darrere d'aquesta, si tens bona vista, hi ha un home amb una enorme dalla (tots sabem què simbolitza, o no?) Ara ja pots endevinar que la jove dorment, no dorm, ans ha mort. 

La vida, per tant, és això: pura aparença. Quan et penses que una cosa (fins i tot un quadre) o persona és d'una manera determinada, de sobte "plop!" algú ve amb una dalla (amb això vull dir qualsevol objecte revelador) i et descobreix la falsetat. Nietzsche deia que la veritat absoluta no existeix, sinó que és un cúmul d'experiències viscudes, i així és, l'error et farà més savi. 

'No et fies ni de la teua pròpia ombra', diuen alguns. Jo tampoc diria això, no és per a tant, però si veus que aquesta consegueix un objecte punxant, pega a fugir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"