Andreu Rifé - Fil de Llum

Quan sento que tot s’ha acabat, que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant... Quan sento que m’he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.

Llavors m’esforço en recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.


Respira, espera, aixeca’t sense pressa, inspira, refes-te, la vida al món t’espera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"