Moltes vegades...

Moltes vegades en la nostra vida fugim dels problemes i preferim deixar-los córrer, amagar-nos en el nostre món i reprimir els nostres sentiments. Moltes vegades no diguem el que pensem per deixar les coses com estan, com sempre han sigut i com sempre seran, si no fem res per canviar-ho.

L'amagar els nostres pensaments no té res positiu. Sols fa que l'ànima d'un mateix vaja rosegant-se poc a poc, molt a poc a poc, fins arribar a no sentir res ni per un mateix ni pels demés. Moltes vegades val la pena, encara que després et miren amb cares rares, dir el que penses i quedar-te satisfet perquè ho has fet; sí, ho has fet, sense patir en el que diran els demés. Perquè aquests 'demés' que no et recolzen quan expresses els teus sentiments, pensaments o opinions, són en veritat els amics paper, per anomenar-los d'alguna manera, que estan en la nostra vida. Aquells que, amb una petita bufada de vent, s'esfumen sense adonar-te'n gairebé que han passat per ella.

Els problemes no porten res més que mal de caps, diu la gent. La gent que, com he dit abans, fuig d'ells. La gent que viurà, per sempre, voltada d'amics o companys paper. La gent que restarà la seva vida estancada i no podrà créixer com a persona. Per això hi ha que aprofitar els problemes, per dir el que sentim i per adonar-nos-en de qui, en realitat, ompli la teua vida.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

19.04.2017

Marabú Teatre