Pseudoignorància


I com els diàlegs de Flaubert, el 14 d'abril del 1931, la societat espanyola es va despertar lliure de manera social, sense cap tipus de repressió física, vull dir, i ideològica, simultàniament. És increïble com un grup tan massiu de gent que pot donar la majoria absoluta i, per tant, el govern d'un estat, a un grup polític determinat, havia estat aguantant tants anys una sèrie de polítiques agressives i repressives. És possible pensar que ho havien decidit ells mateix, però qui decideix que governe un partit retrògrad, repressiu i sense capacitat al diàleg, quan els perjudicats són ells? Oh, espera... és com aquell qui continua veient el Sálvame a pesar que, per culpa seva, deixen d'emetre sèries destinades a un públic amb un seny de mesura una mica més considerable. Ignorància? El tema va més enllà. La paraula en qüestió ve del verb ignorare que vol dir 'falta de saber'. Pense que per faltar-los, els falta, fins i tot, ulls per veure la realitat...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"