Societat o ramat?

Algú en la història de la filosofia va comparar la societat amb un ramat caracteritzat per una voluntat de poder feble; entenem per voluntat de poder, l'energia vital que ens mou a autoafirmar-nos, mai amb la finalitat d'aconseguir cap cosa. A aquest ramat ressentit i domesticat, els interessa refugiar-se en la massa per a ocultar les seves carències. Per això quan alguna de les ovelles que el formen expressa el seu ressentiment, en les Corts Valencianes, per exemple, com a diputada, per exemple; càrrec aconseguit per mitjà d'eleccions democràtiques, la pretenen fer callar i tornar inofensiva perquè el seu malestar no porte a la destrucció de tot el ramat.

La reflexió, al vostre gust. Al meu, cal ser més que un ramat. Cal que tinguem una força de voluntat extraordinària capaç de véncer la seva idiosincràsia. Cal que pensem per nosaltes mateix i no seguir el camí que ens marque ningú, sinó crear-lo pel nostre compte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

"Qui sopa?"

"Màgia"