Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Per Sant Jordi, el llibre i la rosa.

Imatge
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres. Però heus aquí que un dia, la sort…

Tornarem - Lax'n'Busto

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, que cou i ens fa sentir que tornarem...

El passat un mal refugi.

Imatge
El passat és la base del present, és a dir, els moments que han ocorregut en un passat són els fonaments de l'actualitat. El passat ajuda a crear una vida correcta, sense errors, encara que el que ocorre per ajudar-te no és sempre bo.

La vida sempre et dona oportunitats, però et deixa la llibertat d'escollir la correcta o la incorrecta. La que t'ajudarà de seguida o la que t'afonarà durant uns instants, però que et servirà com a correcció si saps detectar l'error.

Moltes vegades ens centrem en aquest error, ens calfem el cap i plorem per ell. Moltes d'eixes vegades no volem adonar-nos-en de què tot el que ocorre en la vida té una part aprofitable. Sols ens aturem en el passat, o l'error, i no ens deixem, a nosaltres mateix, avançar.

L'aturament en el passat i el no-avanç és un símbol de covardia, perquè no ens afrontem amb la vida. Tots sabem que és dura, però si ens afonem amb el primer esglaó, es converteix en una espiral sense fi, d'on és ben difí…