El caixó desastre

Sóc jo o des de fa dos mesos estan ocorrent les mateixes coses a l'Estat Espanyol? Sóc jo o el cara dura de Blesa pretén que el segur de Caja Madrid li pague la fiança? Sóc jo o, qui sap qui, s'ha passat per l'arc del triomf la decisió de la infermera infectada d'èbola, de no parlar sobre el seu estat de salut als mitjans de comunicació? Sóc jo o és il·lògic sacrificar un animal inofensiu, mentre a Estats Units el posen en quarantena? Sóc jo o el primer món només es preocupa d'una catàstrofe tercermundista quan els afecta a ells? Sóc jo o interessa més traslladar un missioner infectat d'èbola, i posar-nos en perill a tots -si és que és perillós- que ajudar els immigrants que salten el forjat de Melilla? Sóc jo o tot açò serveix com a cortina de fum per tapar la pèssima política del govern? Sóc jo o pretenen que la corrupció, la trista sanitat i la pobresa caiga sobre la responsabilitat dels que no toca? En realitat, crec que sóc jo... hui m'he alçat amb el p...

La societat ha de tenir una base, encara que siga petita, de la història del seu país. Ha de conèixer els fets bons i roïns, que ha donat lloc la societat que tenim en l'actualitat. Per això, hi ha l'assignatura d'història en l'escola, aleshores, que algú li diga al nostre govern actual que no fa falta tornar a aquells anys, al passat. A aquells anys vull dir als temps on la societat no tenia el dret a una educació pública i de qualitat. Als temps on la gent que tenia la sort d'estudiar, havia d'estudiar una carrera imposada encara que li agradés o no, és a dir, no tenia dret a escollir. Aquells temps on la societat estava clarament dividida en la gent que tenia diners i la gent que es moria de fam. Aquells temps de tristesa nacional.  No fa falta tornar a aquells anys de dictadura, on el que volien quatre persones, ho havien de voler tots els ciutadans. Perquè cada persona és lliure de la seva vida i, per exemple, no hem de deixar d'estudiar perquè ...