El caixó desastre

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, que cou i ens fa sentir que tornarem...

Què boig el món, que no té cap sentit... i em fa pensar: no sé què hi faig aquí. Què boig el món, que no el puc entendre mai... ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop que et deixa sol al principi del camí. Diuen... que al món.. s'hi ve a patir.  

Quan sento que tot s’ha acabat,  que no sé aixecar el cap, que  no tinc forces per continuar cap  endavant...  Quan sento que m’he fet petit,  que ja no crec en mi,  que el món  continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m’esforço en recordar   la teva cara al meu davant,  la meva orella escoltant  la teva veu baixet parlant,  dient que guanyar-me el destí  només dependria de mi  i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant. Respira, espera,  aixeca’t sense pressa, i nspira, refes-te,  la vida al món t’espera.