El caixó desastre

Avui em sent obligat a escriure en aquest humil bloc, que Marabú Teatre, companyia amateur fundada a Gandia l'any 2004, ha d'estar ben orgullosa. Sí, estic completament convençut d'aquesta afirmació que acabe de fer. Crec que aquest grup ha d'alçar obligatòriament el cap ben alt i assumir que, una vegada més, s'han superat. I bé, potser que ho diga jo no ho fa reconeixedor dels seus mèrits, però necessite compartir amb vosaltres la meravellosa obra que he pogut gaudir avui a l'auditori del Real de Gandia: El blau, la roja i el verd . El blau, la roja i el verd narra la història d'uns personatges que viuen l'últim dia de les seves vides junts. Aquesta història es desenvolupa al llarg dels anys setanta, a la sala d'una beneficiència on, abans d'acomiadar-se, ens relaten les seues vivències a la guerra civil espanyola. Aquesta obra és la feina de molta gent, com podem veure a la fitxa artística i tècnica que repartien a l'entrada del teatre...

No te conoce el toro ni la higuera,  ni caballos ni hormigas de tu casa.  No te conoce tu recuerdo mudo  porque te has muerto para siempre.  No te conoce el lomo de la piedra,  ni el raso negro donde te destrozas.  No te conoce tu recuerdo mudo  porque te has muerto para siempre.  El otoño vendrá con caracolas,  uva de niebla y montes agrupados,  pero nadie querrá mirar tus ojos  porque te has muerto para siempre.  Porque te has muerto para siempre,  como todos los muertos de la Tierra,  como todos los muertos que se olvidan  en un montón de perros apagados.  No te conoce nadie. No. Pero yo te canto. Yo canto para luego tu perfil y tu gracia.  La madurez insigne de tu conocimiento.  Tu apetencia de muerte y el gusto de su boca.  La tristeza que tuvo tu valiente alegría.  Tardará mucho tiempo en nacer, si es que nace,...