El caixó desastre

El cos nu de Júlia bramava sensualitat. El seu pur to de pell, lluernava Josep que, cridat pels murmuris de la jove, s’acostava cada vegada més a ella. Sobtadament, impulsats per un desig aclaparador, els llavis d’ell es fongueren en el coll d’ella, que desprenia una exitant bramor que incitava a xuclar-lo fins consumir-lo en la seua totalitat. Mentrestant, Júlia, extasiada, acariciava el tors d’ell per baix de la seva camisa. Sentia en les seves poderoses mans el ràpid batec del cor de Josep, el qual augmentava la velocitat del seu. Podia sentir la virilitat de l’amant en certes parts del seu cos mentre ella demostrava com sabia estimar. En un moment d’apogeu, el noi s’arrencà la camisa d’un cop i mostrà la seva amant els seus marcats músculs que tant la van esbalair. Ella es llançà d’amunt d’ell i caigueren tots dos damunt del llit, que va ser testimoni, tota la nit, del consum de la seva passió. Josep va caure baix la sensualitat de Júlia, però en aquest cas, no era ella el botxí.

Avui em sent obligat a escriure en aquest humil bloc, que Marabú Teatre, companyia amateur fundada a Gandia l'any 2004, ha d'estar ben orgullosa. Sí, estic completament convençut d'aquesta afirmació que acabe de fer. Crec que aquest grup ha d'alçar obligatòriament el cap ben alt i assumir que, una vegada més, s'han superat. I bé, potser que ho diga jo no ho fa reconeixedor dels seus mèrits, però necessite compartir amb vosaltres la meravellosa obra que he pogut gaudir avui a l'auditori del Real de Gandia: El blau, la roja i el verd . El blau, la roja i el verd narra la història d'uns personatges que viuen l'últim dia de les seves vides junts. Aquesta història es desenvolupa al llarg dels anys setanta, a la sala d'una beneficiència on, abans d'acomiadar-se, ens relaten les seues vivències a la guerra civil espanyola. Aquesta obra és la feina de molta gent, com podem veure a la fitxa artística i tècnica que repartien a l'entrada del teatre