Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Wake me up when September ends - Green day.

Imatge
Summer has come and passed. The innocent can never last. Wake me up when September ends. Like my father's come to pass. Twenty years has gone so fast. Wake me up when September ends...

Prejudicis: el llenguatge de l'ignorant.

Imatge
La hipocresia de la gent moltes vegades plega a uns extrems preocupants. Tots volen ser tolerants i tindre una ment oberta a qualsevol tipus de cultura o forma de vida, però en realitat molt pocs ho són de veres. En el fons s'empenyen en posar etiquetes a tot. Amb el terme 'etiquetes' vull dir malnoms deguts a la seua pròpia cultura, diferent a la nostra, o simplement a característiques físiques o socials que no estan a la moda. Aquestes etiquetes també es solen anomenar prejudicis i encara que molta gent no accepte que en té, en té. El simple fet de posar una etiqueta a algú és el denominar a una persona pel fet de ser diferent, i això no és motiu de discriminació ni de adquisició de malnoms, perquè tots som persones a pesar de que cadascú prové d'un lloc, posseeix una cultura, una forma de vida o unes característiques diferents. Aquestes etiquetes que no pare de reiterar en aquesta entrada, quasi sempre les posem sense conèixer a la persona a la que li les posem.

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó!

Imatge
FUSTER I GUILLEMÓ, Jaume: La mort de Guillem. Editorial 3i4. Col·lecció Narratives. València, 1996. Per a començar, he de dir que m'ha agradat molt aquesta novel·la perquè, a més que és molt fàcil de llegir, la seua trama m'ha atrapat des del principi. Per una part, m'agradaria destacar la valentia de Fuster a l'escriure un fet amb tanta repercussió social, ja que escriure una novel·la sobre un assassinat que ha passat en la vida real, impressiona molt i si ho fa d'una manera tan explícita i detallada, encara més. I és que m'ha sorprès molt la precisió de l'autor al descriure els moments més durs de la novel·la, perquè ha sigut molt franc a l'hora d'aportar als fets eixa crueltat pròpia d'un assassinat. A més, m'ha agradat la seua precisió a l'hora de narrar els pensaments i sentiments dels protagonistes.  M'ha paregut una feina molt complicada la que ha realitzat , perquè Jaume  [Fuster]  ha convertit una sèrie de documen