El caixó desastre

I quan ho va fer, la innocent alegria d'uns van pagar la maliciosa estupidesa d'altres. #microconte

L'aguaitava cada dia, pacientment observadora, fins que la vida li va descobrir que l'espera només és que subjectiva. #microconte

L'església era totalment buida. El gemec dels bancs de madera que plenaven, de nord a sud, la nau central de l'edifici, envoltava en un gran silenci la suau mirada de la imatge de Sant Antoni, que penetrava en les ànimes dels peregrins quan anaven a visitar-lo per demanar-li importants canvis que ells mateix no havíen aconseguit dur a terme d'una manera física i racional en les seves vides. L'altura de les arqueries formeres deixaven entreveure dues naus laterals de menor altura, una a cada costat de la nau central que desembocava en un gran presbiteri decorat amb exquisides pintures iconogràfiques, la qual cosa permetia il·luminar d'una manera abundant el cos principal de l'església, encreuat per un transepte, amb tres naus també, que formava, en planta, una imponent creu llatina. El silenci inundava també la sagristia, situada a l'est de l'edifici. Només un murmuri, de vegades, desprenia un aroma a soroll que s'esfumava immediatament, amb l'e...

Un fort incendi es va apoderar de l'estòmag de Dídac qui, eternament enamorat, no deixava de mirar el telèfon mòbil esperant veure el nom de Lídia escrit en la pantalla del dispositiu. Els seus ulls brillaven com espurnes de foc esperant, ansioses, consumir un sentiment confús, producte de la curiositat i la passió. Lídia era una jove bruna, d'ulls obscurs, profunds, i mirada penetrant. El dia que va conèixer Dídac viatjava en tren amb una coneguda d'ambdós. Aquell dia, la seva ànima concupiscible va despertar, alborotada, trontollant per cadascun dels racons de les seves entranyes i desprenent, inevitablement, cert aroma a nervis. Les seues conviccions religioses, no obstant, havien alimentat una ànima racional paral·lela dictadora d'un pseudo-bé just, hipòcrita en moltes ocasions, que li impedia gaudir de moments de passió per por a un gran sentiment de culpa que arrapava el seu cor, mentre l'encongia i el feia malbé. En aquell tren només es miraren, desitjant tor...

Vint-i-tres; quin nombre més peculiar. Un dia vint-i-tres va nàixer William Shakespeare; el mateix dia vint-i-tres se celebra el dia del Llibre -de regal, una rosa i un llibre. Vint-i-tres, també, és el nombre de vèrtebres que posseïm els éssers humans i, a més, el nombre de parells de cromosomes en què tenim dividit l'ADN. Vint-i-dos gravacions no van ser suficients, sinó vint-i-tres, per a gravar la primera cançó d'un dels àlbums de The Beatles . En vint-i-tres segons, fins i tot, la sang recorre el cos sencer i tal dia com el vint-i-tres de setembre comença la tardor. La terra, inclús, té una inclinació de vint-i-tres amb cinc graus i, també, té una sèrie de curiositats matemàtiques, aquest nombre vint-i-tres que ni jo mateix entenc, però el que a mi m'importa és que tal dia com hui -vint d'agost i no vint-i-tres- fa la meva germana vint-i-tres anys -ara sí- i tinc ben clar que serà un dels seus millors anys perquè ja ho heu vist, el vint-i-tres és tota una caixa de ...