El caixó desastre

Vint-i-tres; quin nombre més peculiar. Un dia vint-i-tres va nàixer William Shakespeare; el mateix dia vint-i-tres se celebra el dia del Llibre -de regal, una rosa i un llibre. Vint-i-tres, també, és el nombre de vèrtebres que posseïm els éssers humans i, a més, el nombre de parells de cromosomes en què tenim dividit l'ADN. Vint-i-dos gravacions no van ser suficients, sinó vint-i-tres, per a gravar la primera cançó d'un dels àlbums de The Beatles . En vint-i-tres segons, fins i tot, la sang recorre el cos sencer i tal dia com el vint-i-tres de setembre comença la tardor. La terra, inclús, té una inclinació de vint-i-tres amb cinc graus i, també, té una sèrie de curiositats matemàtiques, aquest nombre vint-i-tres que ni jo mateix entenc, però el que a mi m'importa és que tal dia com hui -vint d'agost i no vint-i-tres- fa la meva germana vint-i-tres anys -ara sí- i tinc ben clar que serà un dels seus millors anys perquè ja ho heu vist, el vint-i-tres és tota una caixa de

Hi ha dies en què les lleganyes no són l'única cosa que impedeix la visió; malauradament, la nostàlgia d'un passat que es pogués tornar a construir també dificulta la visió del futur i el que és més important, el present. Però res no ens obsessiona si no hi ha una sèrie d'obstacles -que tenen la capacitat de parlar, per desgràcia- que no cessen en repetir, una i altra vegada, allò en què vam fallar, allò que poguéssim haver fet millor, allò que no vam aconseguir. Una sèrie d'obstacles, l'opinió dels quals ens importa -a pesar de tot-. Aleshores, hauríem de fer el que aquests obstacles esperen de nosaltres com si foren amos i senyors de la nostra pròpia vida? No tot és una única opinió, ans hauríem d'obeir els gustos de tots -i no sé perquè, però intueixo que hi hauria contradiccions-. "Vull lluitar i no fer el que esperen de mi sinó el que m'agrada. He de ser sincera amb mi" (Sílvia Pérez Cruz: una cantant que no feia cas a l'opinió dels obs