El caixó desastre

La televisió estava engegada, projectant en les penetrants pupil·les de l’anciana unes escenes d’amor llatí que li eren indiferents. L’obscuritat de la seva ment no li permetia recordar els romanços clàssics de la literatura contemporània, que tant havia llegit en la seva joventut, on una de les joves a causa del seu desig d’amor, moria ofegada en un rierol, descansant de la bogeria que l’havia portada fins aquell tràgic final. Sobre la taula del menjador, mentrestant, descansava un gerro amb romer, les fulles del qual es precipitàven lentament sobre la superfície de madera cuberta per un vetust hule que havia perdut tots els seus colors i, per tant, la seua essència, a causa d'una llarga vida. El temps passava estoic, indiferent a qualsevol persona que no fora capaç d’unir-se al ràpid viatge que emprengué en la preexistència. Fragment del relat propi  Eulògia , publicat al llibret faller de la Falla la Font, l'any 2016.

Set de juliol? Un dia qualsevol (amb rima inclosa) . I és que em pareixen masoquistes aquelles persones que vaig veure ahir a la televisió que s'amuntegaven a l'entrada de la plaça de bous amb la cara dels toros a centímetres de les seves. A mi, personalment, sempre m'ha paregut retrògrada i anacrònica aquesta festa de Sant Fermín. Però perdoneu si us he ofés, sé que sota aquesta festa hi ha la cúpula de la tradició. I és que la tradició ho arregla tot, de veres! Intenteu fer alguna cosa il·legal o, simplement, no comuna, i justifiqueu-la com a tradició, veureu com en dos setmanes hi haurà gent practicant aquesta cosa per tot arreu (només hi ha que veure la corrupció monàrquica) . Però més enllà de la justificació com a tradició, està la de l'art. L'art, en les meves paraules, és la destresa que hom desenvolupa per tal de fer alguna cosa. Fins ací tot correcte. Aleshores, l'assassí que estudia minuciosament com matar la seva víctima és un artista? Doncs el to...