El caixó desastre

El sol donava pas a l'obscuritat de la nit, exhibint l'eternitat de qui anhela sense por, amb la intenció de recordar l'existència del temor en aquelles memòries mullades, de color de malenconia, que il·luminen els carrers de la ciutat, cercant l'individu que plora, tristament i amarga, mentre va desfent-se de crits angoixats per una repressió botxí de les seves alegries, com l'ànima abandonada d'una persona que ha destil·lat el verí de la despreocupació en la seva vida. La nit, jove i grandiosa, transcorria lentament, gaudint de l'espectacle dels estels, qui l'executaven imponentment, com cada nit, desitjant la clamor d'un nocturn públic que esperava fer la vetlla per alliberar-se dels seus prejudicis, sent partíceps de la primavera eterna; tots indiferents al sofriment de l'individu, qui immers en un moment d'ansietat, romania alliberant-se de tensions no desitjades que li posaven un enorme nus a l'estòmac i el feien perbocar amargame...

S'acostava el moment i els nervis començaven a bullir-te dins l'estómac, desprenent aroma a desig d'abandonar l'any que ja finalitzava i, al mateix temps, donava pas a un de nou carregat d'esperança i d'il·lusió. Cinc minuts faltaven, i recordaves la mítica cançó vuitantera carregada de ganes d'encetar, amb l'any nou, una nova oportunitat de viure la vida amb alegria. Aleshores, sense gaire temps de reflexionar en els teus propòsits d'any nou, començava l'acció: una vegada has viscut sense importar-te el què diran, i no vas penedir-te,  dos oportunitats havies tingut de deixar de pensar en la vida dels altres, però no les vas aprofitar,  tres són les pel·lícules de les que t'havies enamorat, i havies vist per segona vegada,  quatre vegades has pogut fer l'amor sense protecció, i vas fotre,  cinc viatges has gaudit amb gent meravellosa, i tornaries a repetir-ne cinc més,  sis cops has estat preparat per pegar-li una hòstia a algú; la...