In-competència
Hui he segut víctima, una altra vegada, de la incompetència de l'administració. En aquest cas, de la secretaria de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La història començà al setembre del dos-mil catorce, quan vaig decidir matricular-me a la carrera d'arquitectura a València. La meua ignorància era tal que, confiat, vaig decidir portar a secretaria certs documents que em demanava la solicitut de matrícula. Allí em va atendre una jove molt simpàtica que em va convidar a passar-hi i a cedir-li els documents amb un somriure lluernador. El que jo no sabia era que darrere d'aquella brillantor encegadora s'amagava una obscura trampa de la qual, una vegada dins, ja no te'n pots eixir. Se la coneix com el principi del final. El final de la paciència mundial. Sense jo saber res, feliç, vaig tornar-me'n a casa on, mesos després, en plenes vacances de Nadal, vaig rebre un correu en el què em demanaven una fotocòpia del DNI i una foto de carnet, dels quals no sabia de la seva existència ni, fins i tot, de la seva necessitat a la matrícula, ja que, inclús, de no portar-la, amenaçaven amb l'anul·lació d'aquesta. Va ser aleshores quan, indignat, vaig haver de tornar a fer un viatge cap a la ciutat del caloret per fer entrega d'aquesta documentació aparentment insignificant. Aquesta vegada, vaig haver de cedir-li-la a una dona, una mica més major que l'anterior, a la que li vaig preguntar si la meva solicitut mancava d'algun altre document. -No, está todo correcto- va contestar. Però no és fins avui, quan la paciència se m'ha esgotat (entre, d'altra banda, mesos i mesos d'espera per la confirmació d'una beca, per ara inexistent). Aquest matí he rebut, un altre correu, en el què em demanen, una altra vegada, un document que recorde perfectament vaig entregar al setembre. La falta d'aquest document autoritza l'entitat a cobrar-se la totalitat de la matrícula que, en el meu cas, no ho han fet per tindre matrícula d'honor.
Ara pregunte jo, per què la seva incompetència és tan gran? Ho fan amb la voluntat d'anular matrícules per no gastar-se diners? O amb la voluntat de cobrar-se-les per guanyar-ne? En tot cas, siga o no siga la seva voluntat, acaben amb la paciència de la gent i amb la possibilitat de creure que existeixen funcionaris que fan bé la seva feina perquè gaudeixen del que fan.
I amb açò, m'he quedat més ample que llarg. He dit.
La història començà al setembre del dos-mil catorce, quan vaig decidir matricular-me a la carrera d'arquitectura a València. La meua ignorància era tal que, confiat, vaig decidir portar a secretaria certs documents que em demanava la solicitut de matrícula. Allí em va atendre una jove molt simpàtica que em va convidar a passar-hi i a cedir-li els documents amb un somriure lluernador. El que jo no sabia era que darrere d'aquella brillantor encegadora s'amagava una obscura trampa de la qual, una vegada dins, ja no te'n pots eixir. Se la coneix com el principi del final. El final de la paciència mundial. Sense jo saber res, feliç, vaig tornar-me'n a casa on, mesos després, en plenes vacances de Nadal, vaig rebre un correu en el què em demanaven una fotocòpia del DNI i una foto de carnet, dels quals no sabia de la seva existència ni, fins i tot, de la seva necessitat a la matrícula, ja que, inclús, de no portar-la, amenaçaven amb l'anul·lació d'aquesta. Va ser aleshores quan, indignat, vaig haver de tornar a fer un viatge cap a la ciutat del caloret per fer entrega d'aquesta documentació aparentment insignificant. Aquesta vegada, vaig haver de cedir-li-la a una dona, una mica més major que l'anterior, a la que li vaig preguntar si la meva solicitut mancava d'algun altre document. -No, está todo correcto- va contestar. Però no és fins avui, quan la paciència se m'ha esgotat (entre, d'altra banda, mesos i mesos d'espera per la confirmació d'una beca, per ara inexistent). Aquest matí he rebut, un altre correu, en el què em demanen, una altra vegada, un document que recorde perfectament vaig entregar al setembre. La falta d'aquest document autoritza l'entitat a cobrar-se la totalitat de la matrícula que, en el meu cas, no ho han fet per tindre matrícula d'honor.
Ara pregunte jo, per què la seva incompetència és tan gran? Ho fan amb la voluntat d'anular matrícules per no gastar-se diners? O amb la voluntat de cobrar-se-les per guanyar-ne? En tot cas, siga o no siga la seva voluntat, acaben amb la paciència de la gent i amb la possibilitat de creure que existeixen funcionaris que fan bé la seva feina perquè gaudeixen del que fan.
I amb açò, m'he quedat més ample que llarg. He dit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada