Erasmus marginats a Catalunya?

Los Erasmus en Catalunya se sienten marginados. Article publicat pel periòdic on-line "e-notícies" el maig del 2013.

L'inici de curs -o el dels seus tràmits, si més no- m'ha despertat una sèrie de dubtes (d'aquestos que alguns criden filosòfics) que seria una gran pena deixar en l'oblit. En primer lloc, m'agradaria parlar -o més bé escriure- sobre un tema relacionat amb l'idioma, a veure vosaltres què en penseu.

Catalunya, que destaca per un polèmic panorama polític, és on es troba el centre on estudiaré aquest any; aquest, per l'inici de curs, realitzà dies enrere, en català, una xerrada d'interés sobre algunes assignatures. L'ex-director de l'escola va acabar la jornada, d'una manera molt inoportuna -tot cal dir-ho-, amb unes paraules que resumien l'encontre com un vergonyós acte, on havien assistit alumnes estrangers que no havien entés res del que s'havia parlat perquè tot el que havien escoltat havia estat en català. 

Ara aprofite l'oportunitat per preguntar si el deure és dels alumnes de fer per conèixer l'idioma o d'interessar-se per una informació en anglés -o qualsevol altra llengua que entenguen- o és de l'administració de canviar el seu idioma, quan en València, per exemple, que és d'on vinc, no fan per canviar de l'espanyol. 

La beca Erasmus és, a grans trets, l'oportunitat de conèixer una altra cultura -amb tot el que això comporta- i adaptar-se, acadèmicament i personal, a un ambient fora de la zona de comfort a la que estem acostumbrats. Qualificar de vergonyós un acte realitzat en el seu idioma oficial no sé si és la millor opció.

Els altres dubtes vindran més avant, perquè si no l'entrada quedaria tan llarga com la cara que se'm va quedar després d'aquell comentari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Temps"

19.04.2017

Trumpfòbia