El caixó desastre

En aquell mateix instant, s'obriren les portes del tren. Josep bloquejà el mòbil, se'l guardà a la butxaca, agafà el seu equipatge i sortí del vagó. En eixir, alçà la mirada i dissipà, per darrere de les portes automàtiques de l'estació, la figura d'una noia jove, rossa, alta i prima amb la mirada fixada en el seu telèfon. Josep, tímidament, s'acostà. Quan la seua pròpia ombra es va interposar entre la jove i el seu aparell electrònic, aquesta alçà el cap i veié un jove bru, amb els ulls blaus i amb unes marcades faccions facials. Quan les seves mirades es creuaren, l'univers s'esgotà sobtadament. Tot allò que els envoltava esdevingué obscur; s'havien convertit en els protagonistes de l'obra. Els protagonistes d'una improvisació que cap dels dos havia preparat però que desitjaven representar. El silenci inundava la situació. Mentrestant, Josep es sorprenia pel feeling que havien descobert entre ells entre tants correus electrònics que s'hav...

Ara que s'acosta el nadal -per no dir que ja el tenim xafant-nos els talons- la paraula temps és la més usada entre totes les persones del món mundial. Time, Zeit, temps, tiempo, čas, 時間... la qüestió és referir-se a ell i no d'una manera agradable, precisament. Els mesos de desembre i gener són mesos d'anar angoixat, buscant regals d'amics invisibles d'última hora, preparant deliciosos sopars, dinars i postres per sorprendre la família, estudiant per als p**** exàmens universitaris... que insignificant és un segon. No obstant, ens esclavitza. I molt. Ho fa d'una manera molt senzilla, tant que ni ens adonem. Ens és tan quotidiana com la mateixa respiració o el batec d'un cor. Bum, bum , bum, bum . Tic, tac , tic, tac . Ens pressiona a fer les coses i, de vegades, a deixar-ne moltes altres de costat, a despreocupar-nos-en. Momo ho sabia ben bé això i està disposada a contar-vos el seu punt de vista aquest dissabte.

Les estanteries estaven abarrotades. Llibres de totes les mides deixaven veure els seus lloms com si desitgessin sentir unes mans desconegudes recórrer les seves parts més íntimes. Fins i tot, hi havia que mostraven les seves cobertes perquè les prestatgeries no aconseguien protegir-los a causa de la seva gran mesura. -Vull aquell -es va sentir. El llibreter, la cara del qual esdevingué sorpresa, romania immòbil darrere del taulell; baixà la mirada i veié un noi, d'uns nou anys d'edat, aproximadament, que hi recolzava les seves mans.  -¿Cuál, joven? -va preguntar l'home, mentre somreia amablement. -Aquell -insistí el xiquet apuntant amb el seu dit índex un llibre de color clar amb un cavaller muntat sota un esvelt corser. -¿No eres un poco corto de edad para leer estas cosas? -canvià de cara.  -A vostè no li agrada celebrar el seu propi aniversari? A mi també els dels altres -sentencià. Al llibreter li canvià la cara per tercera vegada. A la tercera va...

"Quan la creativitat es torna obligació, perd allò que la fa una capacitat intel·lectual i fantàstica i, malauradament, esdevé monòtona, avorrida i eixorca." Un mateix, amb la creativitat pel sòl.

Sóc jo o des de fa dos mesos estan ocorrent les mateixes coses a l'Estat Espanyol? Sóc jo o el cara dura de Blesa pretén que el segur de Caja Madrid li pague la fiança? Sóc jo o, qui sap qui, s'ha passat per l'arc del triomf la decisió de la infermera infectada d'èbola, de no parlar sobre el seu estat de salut als mitjans de comunicació? Sóc jo o és il·lògic sacrificar un animal inofensiu, mentre a Estats Units el posen en quarantena? Sóc jo o el primer món només es preocupa d'una catàstrofe tercermundista quan els afecta a ells? Sóc jo o interessa més traslladar un missioner infectat d'èbola, i posar-nos en perill a tots -si és que és perillós- que ajudar els immigrants que salten el forjat de Melilla? Sóc jo o tot açò serveix com a cortina de fum per tapar la pèssima política del govern? Sóc jo o pretenen que la corrupció, la trista sanitat i la pobresa caiga sobre la responsabilitat dels que no toca? En realitat, crec que sóc jo... hui m'he alçat amb el p...

Vint-i-tres; quin nombre més peculiar. Un dia vint-i-tres va nàixer William Shakespeare; el mateix dia vint-i-tres se celebra el dia del Llibre -de regal, una rosa i un llibre. Vint-i-tres, també, és el nombre de vèrtebres que posseïm els éssers humans i, a més, el nombre de parells de cromosomes en què tenim dividit l'ADN. Vint-i-dos gravacions no van ser suficients, sinó vint-i-tres, per a gravar la primera cançó d'un dels àlbums de The Beatles . En vint-i-tres segons, fins i tot, la sang recorre el cos sencer i tal dia com el vint-i-tres de setembre comença la tardor. La terra, inclús, té una inclinació de vint-i-tres amb cinc graus i, també, té una sèrie de curiositats matemàtiques, aquest nombre vint-i-tres que ni jo mateix entenc, però el que a mi m'importa és que tal dia com hui -vint d'agost i no vint-i-tres- fa la meva germana vint-i-tres anys -ara sí- i tinc ben clar que serà un dels seus millors anys perquè ja ho heu vist, el vint-i-tres és tota una caixa de ...

Hi ha dies en què les lleganyes no són l'única cosa que impedeix la visió; malauradament, la nostàlgia d'un passat que es pogués tornar a construir també dificulta la visió del futur i el que és més important, el present. Però res no ens obsessiona si no hi ha una sèrie d'obstacles -que tenen la capacitat de parlar, per desgràcia- que no cessen en repetir, una i altra vegada, allò en què vam fallar, allò que poguéssim haver fet millor, allò que no vam aconseguir. Una sèrie d'obstacles, l'opinió dels quals ens importa -a pesar de tot-. Aleshores, hauríem de fer el que aquests obstacles esperen de nosaltres com si foren amos i senyors de la nostra pròpia vida? No tot és una única opinió, ans hauríem d'obeir els gustos de tots -i no sé perquè, però intueixo que hi hauria contradiccions-. "Vull lluitar i no fer el que esperen de mi sinó el que m'agrada. He de ser sincera amb mi" (Sílvia Pérez Cruz: una cantant que no feia cas a l'opinió dels obs...